Publicitat

Indústria publicitària: com afectarà el nou RD sobre publicitat d’aliments i begudes per a menors?

per

Aquesta setmana, el Ministeri de Consum ha presentat l’esborrany del Reial Decret que regularà l’emissió de publicitat d’aliments i begudes per a menors de 16  anys. El document, que estarà en tràmit d’audiència i informació pública fins el proper 29 de març, té com objectiu “garantir la protecció dels drets a la salut i el desenvolupament integral de la infància".

Dos són els grans objectius del Reial Decret:

1) Definir un marc regulatori mínim per la protecció de la salut de la infància i l’adolescència.

2) Promocionar acords de corregulació i codis de conducta en l’àmbit de les comunicacions comercials sotmeses a la norma.

A fi de justificar el Reial Decret, el Ministeri fa una llarga exposició de motius, incloent nombroses referencies a estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i altres de caràcter nacional com el que assegura que a España, quatre de cada deu escolars entre 6 i 9 anys pateixen excés de pes, A més l’obesitat i el sobrepès afecta especialment a sectors vulnerables de la població.

La norma limita i redueix l’exposició del públic infantil i adolescent a la publicitat dels aliments i begudes considerats poc saludables. I va dirigida als menors de 16 anys amb accés a contingut publicitari a través de mitjans com televisió, premsa i revistes infantils, pàgines web o xarxes socials.

I quines són les principals restriccions i prohibicions? Per el que afecta a la indústria publicitària, destaquem:

  • Evitar l’ús de elements de fantasia com dibuixos animats.
  • No presentar els aliments i les begudes en quantitats excessives.
  • Prohibir comunicacions que suggereixin que la compra aportarà èxit social, popularitat o qualitats especials de qui apareix en els anuncis.
  • Prohibir comunicacions comercials que incitin als menors a demanar als familiars que els hi comprin el producte anunciat.

El RD també inclou prohibicions específiques de fer publicitat en 5 categories de productes:

  • Xocolata i productes de confiteria, barretes energètiques, cobertures de dolços i postres
  • Pastissos, galetes dolces i brioxeria i altres productes de pastisseria
  • Sucs
  • Begudes energètiques i
  • Gelats

Respecte els productes no afectats de forma específica, es podran publicitar sempre que no excedeixin determinades quantitats de sodi, sucre, edulcorants, greixos totals i saturats per cada 100 gr. de producte.

També s’inclouen prohibicions específiques pel que fa a les comunicacions comercials com que apareguin “mares o pares, educadors, docents, professionals de programes infantils, esportistes, artistes, influencers, persones o personatges de rellevància, notorietat pública o proximitat amb el públic infantil, sigui reals o de ficció, que per la seva trajectòria siguin susceptibles de constituir un model o exemple per les persones menors d’edat”.

També es prohibeix fer promocions dirigides al públic infantil que publicitin aliments que no respectin els límits mencionats.

Destacar, per últim, les restriccions sobre la publicitat a Internet dels productes limitats o prohibits. En els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataformes o xarxes social, només es permetrà en plataformes que disposin de mecanismes eficaços per evitar que les comunicacions es dirigeixin al públic infantil i permetin el bloqueig d’anuncis emergents per part dels usuaris. La publicitat  en pàgines web i aplicacions també queda supeditada a que disposin de mecanismes similars.

Per últim, el règim sancionador remet a la Llei 17/2011, de 5 de juliol, sobre Seguretat Alimentària que preveu sancions fins a 600.000€ per les infraccions més greus en la matèria.

Caldrà seguir l’evolució del text legal durant l’exposició pública i veure com queda la norma definitiva. Però, prenem nota i comencem a preveure els possibles escenaris que es poden plantejar i a pensar en alternatives. La previsió és sempre bona consellera.

Com sempre, Cuideu-vos!

Influencers, la legislació que ve (perquè ve)

per

Temps enrere ja vam parlar de l’entrada en vigor del Codi de Conducta sobre l’Ús de Influencers en la Publicitat que recull un conjunt de regles que vinculen als anunciant adherits a AEA (Associació Espanyola d’Anunciants), a AUTOCONTROL, així com a qualsevol altre anunciant del sector i a Influencers que voluntàriament s’adhereixin al mateix.

 Al marge d’aquesta iniciativa, de caràcter voluntari, la publicitat dels influencers a Espanya es mou en un marc legal encara per desenvolupar. I s’ha d’emprendre el camí, més aviat que tard, perquè el sector va moure el 2019 una facturació global de 8.000€ i la falta de regulació crea inseguretat jurídica que no beneficia, o no hauria de beneficiar, a ningú.

Segons un estudi de la Universitat de Compostela, el 68% dels usuaris espanyols de xarxes socials segueixen a influencers per la qual cosa les marques veuen un canal valuós per prescriure’s i guanyar consumidors.  I el 93% de les publicacions publicitàries a Instagram realitzades per els 25 principals influencers espanyols del sector de la moda –alguns superen el milió de seguidors– oculten que són continguts patrocinats, és a dir, publicitat que podem qualificar com enganyosa.

En aquest sentit, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) proposa incloure l’activitat dels influencers en la futura Llei  de Comunicació Audiovisual. La Comissió proposa incloure la definició dels “prestadors de serveis de comunicació audiovisual que es suporten en plataformes d’intercanvi de vídeos” que, comprendria als influencers els requisits per ser considerats prestadors de de serveis de comunicació audiovisual.

A més de la Llei de Comunicació Audiovisual, hi ha altres normatives en les que ens hem de fixar. Per exemple, la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) que en l’article 20.1 que exigeix que les comunicacions comercials fetes per via electrònica hauran de ser clarament identificables com a tals, y també la persona física o jurídica en nom de la que es fan, haurà de ser clarament identificable.

I ja per acabar, mencionar la Llei General de Publicitat a efectes de la qual, anunciant és la persona física o jurídica per compte del qual es realitza la publicitat. I davant d’una publicitat il·lícita, enganyosa o deslleial, les accions a dur a terme són les establertes amb caràcter general per les accions derivades de la competència deslleial, com recull l’article 18 de la Llei de Competència Deslleial (LCD).

En conseqüència, tant anunciants com influencers farien bé en anar acomodant les seves pràctiques professionals en la matèria d’acord amb aquestes previsions legals. Les relacions de les empreses amb els influencers i les d’aquests amb els seus seguidors s’han de forjar al llarg del temps perquè la seva base, com en tants altres casos, és la confiança.

Cuideu-vos!

“Influencer”: aquí tens el teu Codi!

per
Influencer

El proper 1 de gener de 2021 entrarà en vigor el Codi de Conducta sobre l’Ús de Influencers en la Publicitat, recollint un conjunt de regles que vincularan als anunciants adherits a AEA (Associació Espanyola d’Anunciants), a AUTOCONTROL, així com a qualsevol altre anunciant del sector i a Influencers que voluntàriament s’adhereixin al mateix.

Els influencers són , qui ho pot negar, un actor de creixent importància en el sector de la difusió publicitària en la, cada cop més tecnològica i comunicada, societat actual. I, com sigui que la regulació va sempre per darrera de les possibilitats que ens ofereix la tecnologia –internet sobretot–, la publicació del Codi és una bona noticia per al sector i per a tota la societat.

Fins ara, la línia entre la publicitat legal i la publicitat il·lícita era molt fina i sovint es traspassava, fins i tot per desconeixement, provocant una inseguretat jurídica en el sector i una conducta inapropiada envers els consumidors. El Codi ve a perfilar l’ús dels Influencers en la publicitat, introduint novetats interessants a l'hora de fer servir persones influents a les xarxes socials per promocionar tot tipus de productes i serveis. Tot amb l’objectiu d’acabar amb pràctiques prohibides per la nostra legislació com la publicitat encoberta.

L’objectiu del Codi és que els continguts digitals o mencions realitzades per els Influencers que tinguin naturalesa publicitària siguin clarament identificables per els usuaris que els segueixen. Així es recomana[i] que les mencions o els continguts publicitaris divulgats siguin:

  • Explícits i clars, fent servir indicacions com “Publicitat”, “Patrocinat per”, Regal de (marca), ...
  • També quan es comparteix, la indicació s’ha de mantenir o afegir-se quan es comparteix o “reposteja” el contingut a altres plataformes.
  • Adequades al medi i al missatge, per escrit o verbal segons les circumstàncies
  • Visibles, directament visible, sense necessitat d’accions per part del usuari. Preferiblement al inici del missatge, de forma que es percebin clarament.

Lo important és que els seguidors han de saber que el missatge que reben és publicitat.

I les empreses i els Influencers disposen de poc més de dos mesos per adaptar-se a la nova regulació. A partir de l’any que ve, veurem el grau de compliment que assolim en la reducció de la publicitat encoberta en les xarxes i altres mitjans digitals.

[i] Aquí podeu trobar la infografia publicada al respecte.

Imatge freepik

Ryanair, publicitat enganyosa?

per

Recentment hem llegit la noticia de que l’Associació de Consumidors Facua ha presentat una denúncia per una campanya de Ryanair en la qual la companyia es publicita com “l’aerolínia més ecològica d’Europa”. El 2019 ja va tenir que retirar una campanya similar en el Regne Unit per considerar que difonien un missatge fals sobre les seves emissions de C02.

Entenem per publicitat enganyosa aquella que, de qualsevol forma, pot induir a error als seus destinataris i/o afectar el seu comportament econòmic. L’objectiu és generar confusió en el públic i alterar el seu comportament com consumidor. Es tracta de que aquest es formi una idea del be o servei que no es correspon amb la realitat.

La normativa encarregada de regular la publicitat és la Llei 34/1988, de 11 de novembre, General de Publicitat (LGP) juntament amb la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (LGDCU). L'article 3 de la LGP ​​defineix aquells supòsits en què la publicitat es considera il·lícita, entre els quals inclou en el seu apartat 1 i): "La publicitat enganyosa, la publicitat deslleial i la publicitat agressiva, que tindran el caràcter d'actes de competència deslleial en els termes previstos en la Llei de competència deslleial (LCD). " I en aquest sentit, la LCD diu en el seu article 5 que “es considera deslleial per enganyosa qualsevol conducta que contingui informació falsa o informació que, tot i ser veraç, pel seu contingut o presentació indueixi o pugui induir a error als destinataris, sent susceptible d'alterar el seu comportament econòmic”, sempre atenen a la naturalesa i característiques del bé o servei.

Una portaveu de Ryanair defensa que "la mitjana d'emissions de l'empresa és de 66 grams per passatger i quilòmetre, el que suposa un percentatge significativament menor a el de les altres grans aerolínies europees".

Sense altre ànim que obrir una reflexió sobre la qüestió, sembla que l’empresa ha agafat una dada (que donem per certa) sobre les seves emissions i a partir d’aquí ha creat un eslògan amb una clara intencionalitat de transmetre al consumidor la percepció de que té uns valors importants en el moment actual com són els ecològics. I potser la publicitat no es sosté si només es fonamenta en la dada de les emissions per passatger i quilòmetre perquè, com és evident, hi ha molts altres paràmetres per determinar l’ecologia d’una empresa.

Revisió Texts legals web