Hi ha que assumir-ho: una hora o altre a tots ens arriba el moment de deixar aquest món. I aquest moment és molt delicat per els familiars del difunt. De manera que tot el que es faci per facilitar els tràmits serà de molt agrair. Però hi ha empreses que no tenen aquesta sensibilitat. I, és evident, cal corregir aquesta mancança.
Tot ve arran d’una nova condemna a Telefònica i un episodi, un més, molt desafortunat de Vodafone.
Els fets de Telefònica
En el primer cas, tal i com explica El País, Telefònica és condemnada per incloure en un fitxer de morosos a una persona, 18 anys després de morta. El jutge ha condemnat a la companyia a indemnitzar els hereus de la dona a la que va mantenir en un registre de deutors, tot i que li van suplantar la identitat.
La persona en qüestió va morir l’abril del 2003 i el febrer de 2021 la seva filla va rebre una carta d’Asnef (registre de morosos) informant-li que la difunta estava inclosa en un fitxer de morosos per un deute contret amb Telefònica. L’empresa reclamava una factura de de 182,39 euros emesa quan la dona ja havia mort. Algú va donar d’alta un telèfon fix amb les dades de la difunta però l’empresa no va esmenar l’error tot i rebre el certificat de defunció de la presumpte morosa.
La sentència imposa a Telefònica el pagament d’una indemnització de 10.000€ als familiars dels afectats, més interessos i costes.
Un verdader malson que, afortunadament, ha tingut un final, no dic feliç perquè l’experiència s’ho val, però al menys just.
La setmana passada també ens fèiem ressò d’una sanció imposada a Naturgy per un tractament il·lícit de dades personals com aquest, per no tenir actualitzades les dades tal i com exigeix el Reglament.
Els fets de Vodafone.
Segons explica Enrique Dans, un conegut periodista i activista britànic, George Monbiot, va intentar cancel·lar el contracte de mòbil de la seva mare, arran de la seva mort. La companyia va començar a posar tot tipus de dificultats i a assetjar al seu pare demanant dades con la data exacte en que havia signat el contracte, que naturalment no podia recordar, amb “extrema rudesa i agressivitat”-
Davant de la impossibilitat de cancel·lar el compte, van decidir deixar d’assumir els càrrecs. I, com no podia ser d’altre manera, Vodafone els va incloure en un fitxer de morosos en una empresa que va continuar importunant al pare.
Aquest cas, es va poder solucionar ràpidament perquè el periodista va escriure un fil molt detallat en el seu compte de Twitter que té al voltant de mig milió de seguidors. Milers de retweets i likes van fer la seva màgia amb molts seguidors relatant experiències similars. Vodafone va demanar immediatament disculpes però el periodista no es conforma perquè entén que la manera de procedir és part d’una política corporativa i vol arribar al fons de l’assumpte. Com diu el professor Dans, amb episodis com aquest, “a Vodafone se li estaran apareixen els seus mort durant bastant temps”.
La conclusió
En ambdós casos, es crea un menyscapte i una angoixa degut a l’assetjament i la impotència, absolutament desproporcionats amb el deutes quan, a més , no són veritat.
Tot sembla indicar que les actuacions responen a una política corporativa orientada donar totes les facilitats per contractar els serveis i, en canvi, a exercir màxima pressió per qui vol rescindir el contracte. I hauria de ser, al menys, tant fàcil sortir com entrar, per ser justos. El consumidor sempre és la part dèbil del contracte i ha de tenir una protecció especial.
Com sempre, cuideu-vos!
