La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid nº962/2020 resol un conflicte laboral emblemàtic sobre el Dret a la Desconnexió Digital i els límits de la formació obligatòria fora de la jornada laboral. El cas va enfrontar un controlador aeri d’ENAIRE, qui va ser sancionat per no completar cursos de formació online en els seus dies de descans, i va realitzar algunes precisions respecte al dret a la desconnexió digital.
Fets
L’empresa va exigir als seus empleats realitzar un curs formatiu online—preceptiu, segons la normativa europea i el conveni col·lectiu—de dues hores en els seus períodes de descans, sense alterar el seu horari laboral presencial, i va destacar la seva obligació de realitzar el curs «en els cicles de descans de tres dies que de conformitat amb l’article 33 del conveni col·lectiu li són programats». No obstant això, un dels controladors aeris va rebutjar realitzar el curs fora de la seva jornada laboral i va exigir que s’inclogués en el seu quadrant de serveis (391 empleats van realitzar el curs en termini). Finalment, el va completar fora del termini establert, juntament amb altres 41 companys.
A causa de la falta d’obediència per part d’aquest empleat, l’empresa el va sancionar amb 3 dies de suspensió de sou i feina, fonamentant la seva decisió en l’article 95.2.i) EBEP, el qual tipifica com a falta molt greu la «desobediència oberta a ordres d’un superior».
En aquest sentit, el Tribunal raona que, si bé l’ ordre de realitzar formació en dies de descans aparentment contravindria el dret del treballador a la intimitat personal i familiar de l’ article 18 de la Constitució en el seu vessant de desconnexió digital, regulat a l ‘ article 88 de la LOPDGDD, les dues hores dedicades a la realització del curs online pel treballador són reconegudes per l’ empresa com a temps de treball i, per tant, no hi ha dret a la desconnexió digital dins del temps de treball, sinó només dins del temps de descans.
D’ aquesta manera, el Tribunal raona que l’ empresa pot ordenar la realització de treball retribuït fora d’ horari laboral i, per això, el període per realitzar la formació a distància computaria com a hores extraordinàries de temps efectiu de treball, evidentment, amb les conseqüències legals derivades.
A més, afegeix que el conveni col·lectiu, en el seu article 29.1.1.3, indica clarament que «la jornada programable no inclou el temps necessari per a la formació que no tingui la consideració d’activitat aeronàutica». Tenint en compte que la formació era relativa a Recursos Humans, l’ exigència que la formació online de l’ article 227 del conveni s’ inclogués en la jornada programable mancaria de fonament jurídic.
El Tribunal argumenta que la falta de criteris establerts per l’empresa per garantir el compliment del nombre d’hores de jornada exigit no implica la il·legalitat de l’ordre ni justifica la desobediència d’aquesta, ja que cal tenir en compte l’escàs nombre d’hores de formació requerit i el llarg període per realitzar-lo (fet que permetia perfectament el respecte dels descansos legals). Si bé es podria qüestionar la legalitat de l’ ordre en relació amb l’ ordenació del temps de treball i descansos, no implica la vulneració d’ un dret fonamental, tal com al·lega el treballador.
Així mateix, el motiu pel qual el treballador es va negar a complir l’ ordre no va ser la seva ignorància sobre les normes aplicables a jornada i descansos per elegir correctament el moment de la seva activitat formativa online, sinó l’ exigència que s’ inclogués en la jornada programable d’ activitat aeronàutica, la qual cosa el Tribunal indica que manca de fonamentació jurídica.
Conclusió
Aquesta sentència ofereix un raonament profund sobre els límits entre treball i descans. Si bé el dret a la desconnexió digital és essencial, hi ha matisos que valorar, doncs, com hem indicat, no hi ha dret a la desconnexió digital dins del temps de treball, sinó només dins del temps de descans.
Pot llegir la sentència aquí
Com sempre, cuida les dades i cuideu-vos!
