El 19 d’abril de 2024, el TSJ de Castella i Lleó (STSJ CL 1540/2024) declara improcedent l’acomiadament disciplinari d’una treballadora per mentir en el seu CV. L’empresa havia detectat irregularitats, i per això va demanar l’informe de vida laboral als treballadors per contrastar aquesta informació amb els seus currículums. Així és com van poder descobrir que en el d’aquesta empleada hi havia discrepàncies. No obstant això, el Tribunal ha declarat l’acomiadament com a improcedent a causa de l’ús il·lícit de les dades personals.
Fets
L’empleada, que va iniciar la seva relació laboral amb l’empresa el setembre del 2020, va aportar inicialment un currículum en el qual indicava que havia treballat com a operària de cadena al departament de soldadura a Renault. No obstant això, aquesta dada no apareixia en el currículum que va entregar el 2022; en el seu lloc, es va indicar una altra experiència professional com a operària de cadena que no es corresponia amb l’exposat al seu dia.
Aquell mateix any, arran d’un procediment intern de selecció, l’empresa va demanar als treballadors la remissió de la seva vida laboral i, en contrastar el currículum de la treballadora amb la seva vida laboral, es va observar la incongruència.
Per això, el març del 2022 l’empresa va procedir a notificar-li el seu acomiadament disciplinari, amb efectes a partir del 24 de juny i fonamentat en la seva transgressió a la bona fe contractual (article 54.2.d) de l’Estatut dels Treballadors.
No obstant això, l’empleada va impugnar l’acomiadament i va al·legar que s’ havia vulnerat el seu dret a la protecció de dades, atès que l’empresa va utilitzar el seu informe de vida laboral per justificar el seu acomiadament sense cap tipus de base legítima per a això.
Si bé el tribunal d’instància va declarar la procedència de l’acomiadament, la treballadora va recórrer al TSJ de Castella i Lleó, el qual ha declarat l’acomiadament com a improcedent.
Aquest TSJ ha reconegut l’ús il·lícit de les dades personals cedides per la treballadora que va realitzar l’empresa, atès que aquesta els va utilitzar per a un fi diferent al que se suposava—la treballadora havia lliurat l’informe voluntàriament per a processos de selecció, no per a una investigació disciplinària.
Així mateix, el Tribunal subratlla la il·licitud del tractament, indicant que s’ha vulnerat el dret a la protecció de dades de la treballadora, el qual considera com un dret fonamental protegit per l ‘article 18.4 de la Constitució espanyola.
El Tribunal considera que aquesta vulneració és motiu suficient per afirmar la improcedència, atès que, en cas de prescindir de la informació obtinguda de la vida laboral de l’ empleada, l’ acomiadament mancaria de justificació. A més, destaca el defecte formal en la carta d’acomiadament, ja que aquesta no descrivia amb claredat la conducta sancionada i que la falta al·legada per l’empresa havia prescrit, doncs, des del coneixement de la suposada irregularitat al març de 2022 fins a l’acomiadament al juny de 2022, ja havien transcorregut més de 60 dies, la qual cosa superava el termini legal per sancionar una falta molt greu.
El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va condemnar l’empresa a readmetre la treballadora o abonar-li una indemnització de 5.462’42€, a més d’una indemnització addicional per danys morals de 3.000€, a causa de la vulneració del seu dret fonamental a la protecció de dades.
Conclusió
L’ empresa no va poder acreditar un interès legítim superior al dret fonamental a la protecció de dades de la treballadora, per la qual cosa la causa de l’ acomiadament va quedar invalidada. Aquesta decisió senta un precedent sobre els límits de les empreses per verificar CVs, prioritzant el compliment del RGPD fins i tot en casos de presumpta mala fe del treballador.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
Per llegir la resolució, faci clic aquí.
