En un món cada vegada més connectat, la desconnexió digital emergeix com un dret fonamental que està redefinint les relacions laborals a Espanya. A partir del 2025, aquest dret no només serà una opció, sinó una obligació per a les empreses, marcant un abans i un després en la conciliació entre vida laboral i personal.
Aquesta nova mesura, que s’espera que entri en vigor al llarg d’aquest 2025, estableix que els treballadors tindran dret a «no estar localitzables» fora del seu horari laboral. Això significa que les empreses no podran contactar els seus empleats a través de dispositius digitals, correus electrònics o trucades fora del temps de treball establert. Aquest canvi radical busca protegir la salut mental dels treballadors, reduir l’estrès laboral i millorar la qualitat de vida.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha estat una ferma impulsora d’aquesta mesura, que ve acompanyada d’altres reformes significatives com la reducció de la jornada laboral a 37’5 hores setmanals. L’objectiu és clar: garantir un equilibri saludable entre el treball i la vida personal i reconèixer que la hiperconnectivitat pot conduir a l’estrès, l’ansietat i l’esgotament.
Però, què implica realment la desconnexió digital per a empreses i treballadors? En essència, significa respectar els períodes de descans, vacances i permisos dels empleats, sense distinció entre modalitats d’ocupació presencial i teletreball. Per això, les empreses hauran d’ implementar polítiques clares i formar els seus empleats sobre l’ ús responsable de les tecnologies.
Els beneficis d’aquesta mesura són múltiples. A més de reduir l’estrès, s’espera que millori la concentració i productivitat dels treballadors. En desconnectar, les persones poden estar més presents en les seves interaccions socials i enfortir les seves relacions interpersonals. En última instància, això podria traduir-se en una força laboral més motivada i eficient.
Tanmateix, la implementació d’ aquest dret no està exempta de desafiaments. Les empreses hauran d’ adaptar els seus processos interns i polítiques de recursos humans per complir amb la nova normativa. Si s’ obligués un treballador a contestar fora del seu horari laboral, es computaria aquest temps com a hores extra. En aquest sentit, recordem que el màxim d’hores extra a l’any són 80. Per tant, atendre missatges del treball mitjançant canals digitals un cop la jornada laboral ordinària ha acabat no només implicaria la realització d’ hores extra, sinó també la vulneració del dret del treballador a la desconnexió digital. En aquest cas, es podrien assolir multes de fins a 7.500 euros en infringir l‘article 7.5 de la LISOS. Si es considerés que la infracció és molt greu (a causa d’una actitud intimidatòria o discriminatòria per part de l’empresa), es podrien assolir quantitats de fins a 225.018 euros.
Si bé la desconnexió digital ja estava contemplada en la legislació espanyola (art. 20 bis ET i art. 88 LOPDGDD), aquesta nova mesura busca reforçar el seu compliment i fer-la irrenunciable. Es tracta d’un pas més en la protecció dels drets laborals en l’era digital, reconeixent que, tot i que la tecnologia ha transformat la forma en què treballem, no ho ha de fer a costa de la nostra salut i benestar.
En conclusió, la desconnexió digital es perfila com una revolució silenciosa en el món laboral espanyol. A mesura que ens acostem al 2025, tant empreses com treballadors s’hauran de preparar per a aquest canvi significatiu. La clau estarà a trobar l’equilibri adequat entre la productivitat i el benestar i assegurar que la tecnologia sigui una eina per millorar les nostres vides, no per dominar-les.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
