La Sentència del Tribunal Suprem nº37/2025 resol un recurs de cassació presentat per Banco Sabadell SA contra una sentència que va declarar improcedent l’acomiadament disciplinari d’un empleat per accessos no autoritzats a fitxers de morositat i retrocessió irregular de comissions.
Fets provats
El treballador, que portava des del 2000 treballant per al Banc Sabadell, va consultar dades en fitxers de morositat de diverses persones i empreses sense consentiment, algunes d’elles sense relació contractual amb el banc. Per això, l’ entitat bancària li va comunicar el seu acomiadament disciplinari, fonamentat en infraccions molt greus tipificades en l‘ art. 69.1 del conveni col.lectiu del sector de Banca, relatiu a l’ art. 54.2.d) de l’ Estatut dels Treballadors.
El Banc va al·legar que el treballador va realitzar diverses consultes sense justificació de fitxers de morositat. Concretament, l’empleat va realitzar, sense cap justificació, recerques de fins a 4 persones físiques i una empresa en sis dates diferents. Una d’aquestes persones investigades va presentar una queixa al Banc per haver-se consultat les seves dades personals tenir una base legítima per a això i va reclamar que se li compensés el dany ocasionat.
Així mateix, l’actor també va realitzar retrocessions de comissions per un valor de 133’80€ a favor d’un amic que era client d’una altra oficina.
El treballador acomiadat va defensar les seves accions al·legant que va realitzar els accessos als fitxers de morositat com una mera acció comercial. D’altra banda, respecte a les retrocessions de comissions, va indicar que el va realitzar com un favor al seu amic personal.
No obstant això, el Banc va decidir executar l’acomiadament disciplinari en considerar els fets com a molt greus i constitutius de transgressió de la bona fe contractual, abús de confiança en l’acompliment del treball i frau o deslleialtat en les gestions encomanades.
Decisió del Tribunal Suprem
En aquest supòsit, el Tribunal Suprem considera provada la transgressió de bona fe contractual i abús de confiança per part de l’ ara ex-empleat i subratlla l’ ús indegut de facultats directives per beneficiar tercers sense interès empresarial. A més, destaca que els accessos realitzats en més d’ una ocasió van ser accessos a dades sensibles sense base legítima, per la qual cosa es constitueix una vulneració de l’ art. ~ ~ ~ 20 de la LOPDGDD, precepte que indica que només es pot consultar la informació dels sistemes d’ informació creditícia quan es mantingués una relació contractual amb l’ afectat.
D’altra banda, s’identifica també una vulneració de l’ article 5.1.f) RGPD, el qual preveu que les dades personals han de ser tractades garantint una seguretat adequada, incloent-hi la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit (principi de confidencialitat).
Conclusió
Aquesta sentència senti precedent sobre l’ abast del deure de lleialtat en el maneig de dades personals, establint que l’ ús no autoritzat de sistemes d’ informació creditícia per directius bancaris, encara que sigui puntual, justifica l’ extinció contractual per risc substancial per als interessos empresarials.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
Per llegir la sentència, feu clic aquí.
